La dona amagada

«En aquest moment no hi ha ningú que m’interessi més que ella», deia Katherine Mansfield referint-se a Colette. Maria-Mercè Marçal, que hi veia una autora mig gata, mig guineu, i «amb una sensualitat de terra verda i densa», va traduir-li aquests contes deixant-hi el millor de la seva llengua. Avui Colette és un nom imprescindible, tot un símbol, i el seu preciosisme, elegància i concisió esmolada encara reclamen moltes lectures. «Els relats breus de Colette assagen una manera de narrar, amb les vivències de tothom, els malestars que encara no s’han dit». — De l'epíleg de Joana Masó * * * Aquesta obra s'ha publicat amb el suport de l'ICEC.

Sinopsi de Comanegra